Introducció:

És innegable: cada cop més persones han sentit a parlar del mindfulness. D’un temps ençà aquest concepte s’ha introduït en l’imaginari col·lectiu, i molta gent ha començat a utilitzar-lo, no sempre rigorosament, com a sinònim de calma, tranquil·litat, desconnexió…

Al mateix temps, la pràctica del mindfulness ha anat guanyant presència també en els processos de teràpia, i els professionals de la psicologia cada cop tenen més en compte les seves utilitats.

És per això que he volgut dedicar aquest text a transmetre la meva visió del mindfulness des d’un punt de vista personal, professional, i com a codirector de ACTUA Psicoteràpia.

Ja us ho avanço, per mi el mindfulness no és una moda, com tampoc és una tècnica de relaxació ni un mètode de pensament positiu. Què és doncs?

Què és el mindfulness?

El mindfulness és una pràctica que sovint s’entrena mitjançant diferents tècniques de meditació i que, segons Thich Nhat Hanh consisteix en “mantenir la consciència habitant la realitat present”. Aquesta definició del mestre vietnamita destaca per la seva senzillesa, tal com ho feia ell.

Jon Kabat-Zinn, uns anys més tard, afegia alguns conceptes importants a la definició quan afirmava que el mindfulness és “la consciència que sorgeix de prestar atenció, de forma intencional a l’experiència tal com és en el moment present, sense jutjar-la, sense avaluar-la i sense reaccionar-hi”.

En aquestes definicions ja percebem alguns dels aspectes que en la meva opinió, són més importants:

• El component d’intenció per part del participant: Per això m’agrada definir el mindfulness com a pràctica.
• El component de consciència: Ser conscient, posar atenció, adonar-se.
• El component del moment present: Evitant les distraccions de la ment al situar-se en el passat o en el futur.
• El component de no jutjar: Evitant classificar les experiències com a “bones o dolentes”, i aprenent a acceptar-les tal com són.
• El component de no reaccionar: Evitant deixar-se portar per impulsos automàtics que molts cops no són gaire saludables.

I precisament aquest últim punt, el de evitar reaccions automàtiques no saludables, és una de les claus que converteix el mindfulness en un aliat perfecte per als processos de canvi personal com són els processos psicològics, o de recuperació de les addiccions.

Però, per què és tan rellevant?

El problema de les reaccions automàtiques:

El patiment i el malestar són inherents a la condició humana. Això vol dir que tots nosaltres hem passat i passarem per moments desagradables. Una decepció, una por, un dolor o una enrabiada poden ser situacions desagradables de les que d’una manera natural intentem escapar.

En ocasions, la urgència per evitar aquesta sensació desagradable pot fer que prenem mesures immediates, d’una forma impulsiva, i no sempre són les millors decisions.

En molts casos, les conductes addictives i molts altres patrons psicològics problemàtics són estratègies per afrontar malestars. Aquestes estratègies han donat molt bon resultat a curt termini: consumir alcohol o altres drogues, passar la tarda jugant a videojocs o apostant, o dedicar hores a comprar o a mirar pornografia, són conductes que produeixen una evasió gairebé immediata d’una realitat que potser resultava incòmoda. Per això el nostre cervell les ha guardat com a resposta automàtica.

A mitjà i llarg termini, aquestes estratègies han començat a ser insostenibles, generant molt més malestar del que evitaven inicialment, però moltes persones ens veiem atrapades en la seva repetició, buscant els resultats que vam obtenir al principi i enfonsant-nos cada cop més en el pou de l’addicció.

Amb altres trastorns psicològics passa una cosa semblant, quan estratègies automàtiques d’afrontament deixen de ser beneficioses, però les repetim sense ser-ne conscients fins que contribueixen a empitjorar el problema.

Repeteixo: Les repetim sense ser-ne conscients. Recordeu que el mindfulness consistia en posar consciència?

Aquest mecanisme és el que es coneix com a “pilot automàtic”, i aquí és on el mindfulness tindrà molt a dir.

Què aporta el mindfulness a la psicoteràpia?

La pràctica del mindfulness entrena la nostra capacitat per observar el que està passant dins nostre abans de reaccionar-hi. Aquest petit espai de observació entre el que passa i com hi responem és molt important.

De fet, és la clau que ens ajuda a sortir del pilot automàtic, permet generar més capacitat de consciència i adonar-nos dels mecanismes que dirigeixen la nostra conducta. Prendre consciència de respostes que teníem automatitzades serà el primer pas per poder canviar-les.

I no tan sols ajuda a posar consciència sobre els patrons automàtics sinó també sobre l’univers emocional de cadascú. Si us hi fixeu, veureu que vivim en un model sociocultural molt desconnectat de les emocions. Quants cops haurem sentit aquella frase de “no ploris” que tant sovint es diu als nens? Molts de nosaltres creixem amb la idea que les emocions són quelcom a amagar, fins i tot vergonyoses, i ens entrenem per desconnectar-nos d’elles.

En la meva experiència amb el mindfulness he pogut comprovar en primera persona, i també en molts practicants a qui he acompanyat, que la pràctica et permet anar re-connectant amb les emocions i poc a poc, anar descobrint aquestes grans desconegudes.

Posar consciència i aprendre a identificar les emocions, òbviament, també serà un gran aliat per la psicoteràpia. En lloc d’evitar sentir allò desagradable, la pràctica del mindfulness et permet aprendre a sostenir-ho, no fugir, i des d’aquesta posició més serena, és més fàcil prendre millor decisions.

Què NO és el mindfulness?

No volia acabar aquest escrit sense dedicar unes línies a desmuntar algunes creences errònies sobre el mindfulness, ja que crec que és important per no generar falses expectatives que poden provocar frustració o malentesos entre els participants dels cursos.

Per exemple, el mindfulness:

• No és deixar la ment en blanc: De fet això és pràcticament impossible. La idea és poder adonar-te del funcionament de la ment i no deixar-te arrossegar per ella.
• No és pensar en positiu: Es tracta més aviat de acceptar que el que és, és, més enllà de la valoració positiu o negatiu.
• No és eliminar les emocions desagradables: És reconèixer-les, identificar-les i entendre perquè hi són.
• No substitueix la teràpia: Pot ser un molt bon complement a la psicoteràpia, i potenciar-ne els beneficis, però no substituir-la.
• No és sentir-se bé tota l’estona: A vegades la pràctica ens posa en contacte amb coses que estàvem intentant evitar.

Conclusió:

Com moltes altres persones, vaig descobrir el mindfulness en una etapa de la meva vida en què l’angoixa i el ritme vital em desbordaven. Vaig apuntar-me a un curs de mindfulness pensant que meditar em calmaria, i d’alguna manera ho va fer, però no com jo pensava.

El que m’ha permès aprendre la pràctica del mindfulness ha estat una cosa molt simple: Aturar-me.

Deixar de reaccionar i voler resoldre, deixar d’ocupar-me de tot per aconseguir estar bé. Aturar-me i observar. El que sento que està bé, i el que sento que no està bé també. Només observar-ho.

En aquesta pausa, poc a poc i observant sense pressa, he anat veient més clar què convenia en cada cas. A vegades simplement acceptar, i a vegades prendre decisions més serenes.

Aquesta vivència personal és la que he intentat traslladar a nivell professional. Amb el recolzament de tot l’equip d’Actua, això és el que intentem transmetre en els cursos de mindfulness: El valor d’aturar-se.

La entrada El valor d’aturar-se se publicó primero en Actua Salut Mental.