La Teresa és una dona de mitjana edat amb una vida adaptada, viu en parella i estan esperant el seu segon fill, viuen a una capital de província i sovint agafa el transport públic per anar a la feina. Un dia com els altres, hi ha una avaria i el tren s’atura a un túnel, una intensa sensació de por comença a apoderar-se de la Teresa, el cor se li accelera, s’ofega i una sensació d’angoixa molt forta s’apodera de tota ella, al voltant tot sembla normal, la gent espera que arribi la solució i ella dissimula, però ho passa molt malament. No és la primera vegada que li passa, sempre que es troba en situacions on se sent atrapada, sense sortida, a les fosques i amb molta gent, se sent angoixada i te reaccions físiques i psicològiques que gairebé no pot controlar.
En la vida podem patir experiències que ens superen per al moment en que ens passen, situacions que posen en perill la nostra integritat o esdeveniments relacionals difícils, ens generen una petjada emocional que s’activa davant aquells estímuls que la ment associa al trauma, no és necessari tenir un record concret de l’esdeveniment traumàtic, es tracta d’un aprenentatge associatiu que ens genera la reacció de protecció davant allò que la ment interpreta com una amenaça.
Quan a consulta rebem una demanda relacionada amb un bloqueig vital o dificultat davant determinades situacions, el més important és establir un bon vincle terapèutic i crear conjuntament un espai de seguretat i regulació, aprendre com l’ansietat ens afecta, posar paraules al pensament, emoció i conducta dels que es composa la sensació desagradable, és important per familiaritzar-nos amb ella i desenvolupar recursos per a sostenir i gestionar l’activació, d’aquesta manera estem preparats per abordar les experiències vitals traumàtiques.
L’abordatge d’aquests casos amb EMDR ens permet dessensibilitzar i reprocessar esdeveniments traumàtics d’una manera amable i gradual, no fa falta inclús que hi hagi una consciència clara de l’esdeveniment concret ja que, sovint es tracta de situacions que durant la nostra infància o joventut es van repetir de forma persistent i vam interpretar com a limitants i amenaçadores, tampoc es tracta d’establir culpables ni de trobar significats o causes, tan sols de fer memòria corporal del que sentim amb cada empremta que visitem i deixar-nos portar per el que la pròpia ment vagi escollint recordar, per a treure-ho del pou del trauma i portar-ho a un lloc més conscient que ens permeti fer-ne el dol i endreçar-ho adequadament.
Contràriament al que a vegades temem, l’abordatge amb EMDR és amable i reparador, ens assegurem molt bé de tancar les sessions amb sensibilitat i aquestes no tenen una digestió difícil, tot el contrari, el que és habitual i objectiu terapèutic és que el malestar vagi perdent intensitat de forma gradual, de manera que ens afecti menys en el nostre funcionament diari.
En el cas de la Teresa, el que es manifesta davant certs estímuls no és tant una fòbia concreta sinó el senyal d’un sistema que l’adverteix davant del que ha après que és una amenaça, posar-hi llum i entendre-ho des d’un espai segur, li permetrà transformar aquesta reacció en una experiència més normalitzada. El trauma deixa empremta però no es invencible, si tenim l’acompanyament que necessitem, el cos i la ment aprenen que allò que un dia va suposar un perill, avui ja ha passat i és possible tornar a viure en calma i confiança.
